0

“Vincles i connexions” de Míriam Contreras

Naixem amb uns vincles més o menys establerts amb cadascun dels membres que directament o indirectament han fet possible la nostra existència, gràcies a ells, als seus gens, a les seves vivències, estem aquí.

Podem percebre una analogia d’aquests vincles amb el nombre de neurones i les connexions neurals ja establertes que tenim en néixer.

Alguns vincles, igual que algunes d’aquestesconnexions, són més curts, d’altres més llargs, uns més intensos, d’altres mésprims. Aquests aniran modificant-se, creixent, minvant, fent-se més vius o menys. Hi haurà una gran expansió i, en alguns moments, alguns d’ells acabaran desapareixent, els podarem, aquest podar ens apoderarà, donat que allò que ja no és necessari, deixa lloc a noves connexions, nous vincles i noves possibilitats.

Les connexions i els vincles que tenim quan naixem són la base del nostre ésser,i a la vegada del nostre futur, gràcies a ells, creem noves connexions, nous vincles al nostre sistema neuronal i social, tots ells necessaris per evolucionar i créixer.

Aquests vincles, aquestes connexions neurals ja establertes en néixer, són importants, condicionen la nostra vida, tot i que no la determinen, no oblidem que les noves unions que fem al llarg de la nostra existència també ens marcaran de per vida, junt amb l’ambient on vivim, què vivim, com i amb qui ho vivim.

La neurociència ens explica i confirma la importància de l’agraïment, d’aprendre a perdonar i de com mirem als altres, tots ells fonaments de la mirada sistèmica.

La mirada sistèmica és una mira, on s’agraeix a tots i cadascun d’aquests vincles i fets que van fer possible la nostra existència, tal com va ser, sense judici. Una mirada on el perdó es vincula  amb l’acció de fer conscient, allò que va generar un “desordre”, reconèixer, assumir,  amb amor, respecte, dignitat i honradesa, donant-li el seu lloc.

Una mirada on s’inclou tot i no s’exclou res.

La Pedagogia sistèmica multidimensional ens ajuda a saber, sentir qui sóc, d’on vinc des de la seva mirada, per decidir, amb més consciència, a on i com vull anar.

D’aquí a pocs dies comencem un nou curs escolar, ens retrobarem amb relacions i vincles ja fets, crearem de noves; amb alumnes, companys, famílies…, cadascú amb la seva motxilla i les seves històries… Aprofitem per fer-ho respectant i sense jutjar.  Amb aquesta mirada sistèmica podem crear noves oportunitats per poder millorar el món on vivim.

I la teva mirada, com és?

Míriam Contreras López

Leave a Reply

ES
CAT ES