Dades bàsiques
-
  • Durada: 30 h
  • Dates: 16 i 23 de febrer, 2, 9, 16, 23 i 30 de març, i 6 d’abril de 2022
  • Horari: Dimecres, de 18 a 21 h.
  • Centre: Escola Fluvià, C. de Fluvià, 60, Barcelona
  • -
  • Preu real: 220 €
  • Matrícula:
  • -
  • Reconeixement:Degut als protocols pel Covid19, el Departament d’Ensenyament no reconeix cap activitat presencial fins a nou avís.
  • Mode: presencial
  • -
  • Programa:
    Descarrega el programa
  • -
  • Curs Innovació Educativa i Sistèmica (Barcelona)

  • Curs Innovació Educativa i Sistèmica (Barcelona)

    Joan Monlleó, Carme Hinojosa, Carles Parellada, Meritxell Bonàs, Anna Sala, Montserrat Ramoneda i Susana Brieba.

     

    Enfocament global, holístic, sistèmic i multidimensional.

    El centre de la formació és sobre l’educació i la Pedagogia, des de la innovació i la sistèmica, on ens preguntarem els Per a quès i Per a quis de tot allò que es dóna a l’escola a través d’un recorregut d’ubicació individual i col·lectiva en el temps i marcs de referència pedagògics i sistèmics per tenir accés a d’altres maneres, d’altres informacions i veure altres possibilitats. I tot plegat, en relació a les etapes de desenvolupament, els ritmes i la cultura d’infància, per crear una estructura per a la innovació genuïna i singular a la mà de cadascú, en base als recursos humans, materials, d’espais, temps i coneixements suficients que disposem en cada cas.

    Què aconseguiràs amb aquesta formació?

    • Posar en coneixement el valor de la cultura d’infància, els ritmes i les etapes de desenvolupament a fi d’establir grans acords per a la flexibilitat dels processos d’aprenentatge i facilitadors a l’escola, i generar noves possibilitats devers el futur educatiu. A fi donar sentit al que fem, al per a què ho fem, i des d’una aportació crítica i fonamentada de cada docent en la seva contribució al Projecte Educatiu de Centre, i alhora del centre a l’educació.
    • Construir espais per a la gestió dels camps emocionals, la gestió de la comunicació, l’escolta activa i la confiança.
    • Conèixer els aspectes més rellevants i significatius de les etapes maduratives, de desenvolupament i creixement personal i biogràfics.
    • Apropar els referents de consulta per facilitar els processos d’investigació a l’escola.
    • Tenir un coneixement dels aspectes bàsics que aporten els referents educatius en relació a l’enfoc de la formació i la pedagogia sistèmica per millorar el desenvolupament integral de la persona enfocats als propòsits de vida i els talents.
    • Concebre l’èxit com un procés en qual cada infant dóna el millor de sí mateix d’acord amb les circumstàncies i moment de creixement biogràfic, familiar, cultural i social.
    • Enfortir i ordenar la complexitat dels vincles i les relacions amb els altres, els materials i els espais d’aprenentatge per a una aportació ben significativa i innovadora de la millora de la vida i l’educació.
    • Observar i percebre la fenomenologia com a eina de treball per anar cap a les solucions i les oportunitats.
    • Incloure la reflexió com a camí devers les solucions davant els nous reptes que ens planteja el dia a dia a l’escola.
    • Fer ús dels recursos, les eines i les estratègies que aporten la natura, la gestió dels recursos humans i materials, i la Pedagogia Sistèmica per enfocar-nos cap al benestar, l’alegria i l’aprenentatge.
    • Transformar la mirada devers la dignitat i la identitat de totes les persones.

    A qui va dirigida: A mestres i professionals de l’educació.

    Continguts

    Enfocament dels processos d’innovació educativa i sistèmica.

    • Enfocament de la formació i creació d’un domini lingüístic compartit.
    • Concreció d’un marc de referència i històric de les aportacions més rellevants de la pedagogia i la sistèmica.
    • Ubicació del lloc on està cada persona, l’organització (PEC) i l’escola d’acord amb el marc de referència i històric proposat.
    • Focalització de la mirada devers l’essencialitat i el paper de la investigació en els processos d’avaluació.
    • El paper del relat favorable en la gestió de la informació; la subjectivitat, la narrativa, l’estètica i la poètica en la relació.
    • L’estructura d’una formació professionalitzada.

    La pràctica psicomotriu, una mirada global i respectuosa al desenvolupament dels infants.

    • El paper del cos, el moviment, l’expressivitat sensoriomotriu, el joc simbòlic, la representació… totes i cadascuna de les manifestacions dels infants son expressions d’allò que ha deixat unes empremtes i que necessiten ser mostrades.
    • Reflexió sobre les diferents possibilitats d’experimentació amb materials diversos, els quals ens posen en contacte amb la musculatura més curta i profunda, relacionada amb la postura i les emocions, i altres materials que ens activen la musculatura més llarga relacionada amb el moviment més ampli i conscient.
    • La Pràctica Psicomotriu de Bernard Aucouturier com un espai-laboratori on es té l’oportunitat i el permís de re-visitar les diferents etapes evolutives, per poder transformar i actualitzar registres limitadors.
    • Obrir-se a l’essència, arribar al plaer de SER tot transitant el plaer de FER, el plaer de SENTIR, i el plaer de PENSAR. COS = SÓC

    Essencialitat en la cultura d’infància.

    • El paper fonamental de l’escola, la cultura d’infància, les etapes de creixement, les necessitats autèntiques a l’educació i el paper de l’observador per baixar els valors en accions.
    • L’escola i els contextos educatius com a espais generador de cultura.
    • El paper de la narrativa als espais educatius. La dimensió biogràfica.
    • La informació i coneixement del centre educatiu al servei de la vida.
    • Els processos de comunicació, èxit, convivència, inclusió i conciliació.
    • La informació i coneixement del centre educatiu al servei de les necessitats autèntiques, d’etapa i de vida, i l’èxit i bé comú.

    Com crear un context d’aprenentatge. Educació i cultura. El mestre en la construcció col·lectiva del coneixement.

    • L’adult en la gestió del temps i l’espai com a organitzador d’allò comú.
    • La importància de democratitzar l’aprenentatge, anar cap a la complexitat i evitar la delegació en l’espai el paper de l’acompanyant.
    • El valor dels temps comuns i del coneixement.
    • Donar valor al llenguatge; conversar, sentir i pensar junts. El paper de la por i la protecció sobre la infància.

    Arrelant al bosc.

    • La natura ha estat un lloc d’aprenentatge, de desenvolupament i espai vital al llarg de la història de la humanitat. Però d’un temps ençà, la nostra espècie creix allunyada d’experiències directes amb la natura, creix desarrelada.
    • L’Escola al Bosc és el projecte iniciat fa dos cursos a l’Escola El Puig, que pretén retornar al bosc. És l’oportunitat d’enfortir el vincle necessari amb la natura tenint-hi una relació quotidiana i continuada, per observar, explorar, descobrir i viure-hi experiències imprescindibles tant a nivell sensorial i afectiu, com pels estímuls a nivell motriu, cognitiu i intel.lectual.
    • Arrelar, per saber qui som i d’on venim. Arrelar, per saber on vivim i quin món és necessari. Arrelar per sentir-nos part d’un ecosistema en el que la nostra acció és important. Arrelar, aprenent amb els altres. Arrelant a la vida.

    La gestió d’altres maneres d’organitzar-se en clau col·lectiva.

    • Marcs de referència i salts evolutius històrics de les organitzacions.
    • Noves possibilitats d’autoorganització, singularitats i realitats.
    • El paper de la conversa i el dissentiment argumentat.
    • La figura de coordinació, comunicació, consulta, assessorament i la gestió del clima emocional.
    • El paper de la cadira buida del PEC.
    • El valor de la intel·ligència col·lectiva; mecanismes de consulta i terminis.
    • Arquitectura possible de trobades autoorganitzatives i sistèmiques.
    • El paper del consentiment en la presa de decisions; prioritat, propietat i control.
    • Els processos d’elecció sense candidat. La fórmula de doble entrada. La resolució de conflictes.

    La descoberta i activació del propi potencial de creació a través del joc, el cos i la diversió.

    • El propi potencial de creació en ressonància amb la nostra vida des de la infància.
    • El paper de la cultura d’infància viscuda des del desplegament del nostre potencial. Descobriment i activació del propi potencial.
    • Principis de la Pedagogia Sistèmica d’acord amb el cos, el joc expressiu, la música, el moviment, el plaer, la diversió i l’alegria com a full de ruta per a gaudir en plenitud de l’experiència de centrament i lúdica.
    • Camí a la autenticitat, la pertinença i l’essència amb el fi de poder acompanyar els infants en el seu desplegament dels propis potencials de creació.

    Propòsits individuals a dins del Projecte Educatiu de Centre.

    • La intenció, el significat, el sentit i la direcció.
    • La gestió dels camps d’informació i la fenomenologia.
    • La plenitud individual i col·lectiva a l’escola; la carta d’autovaloració, del permís a l’autenticitat.
    • Propòsits evolutius individuals a dins del PEC; abast i mida.

    Programa

    Sessió 1 _ 16/02/22 
    Enfocament dels processos d’innovació educativa i sistèmica.
    Formador: Joan Monlleó

    Sessió 2 _ 23/02/22
    Arrelant al bosc.
    Formadores: Anna Sala, Carol Giralt i Montserrat Ramoneda

    Sessió 3 _ 02/03/22
    La pràctica psicomotriu, una mirada global i respectuosa al desenvolupament dels infants.
    Formadora: Carme Hinojosa

    Sessió 4 _ 09/03/22
    Essencialitat en la cultura d’infància.
    Formador: Carles Parellada

    Sessió 5 _ 16/03/22
    La gestió d’altres maneres d’organitzar-se en clau col·lectiva.
    Formador: Joan Monlleó

    Sessió 6 _ 23/03/22
    Com crear un context d’aprenentatge. Educació i cultura.
    Formadora: Meritxell Bonàs

    Sessió 7 _ 30/03/22
    La descoberta i activació del propi potencial de creació a través del joc,el cos i la diversió.
    Formadora: Susana Brieba

    Sessió 8 _ 06/04/22
    Propòsits individuals a dins del Projecte Educatiu de Centre.
    Formador: Joan Monlleó

     

    Formadors/es

    Carles Parellada. Mestre, psicomotricista i terapeuta familiar, impulsor de la Xarxa de Pedagogia Sistèmica de Catalunya. Formador, col·laborador, conferenciant, divulgador i supervisor d’institucions. Coautor de diversos llibres.

    Carme Hinojosa. Educadora, psicomotricista terapèutica (Bernard Aucouturier). Formada en Teràpia Familiar Sistèmica, i en Pedagogia Sistèmica per la UDEC de Mèxic. Especialista en el Treball corporal conscient. Formadora en l’Àrea de Pedagogia Sistèmica de l’Institut Gestalt de Barcelona. Dinamitzadora de grups d’infants i d’adults en contexts educatius i de creixement personal.

    Meritxell Bonàs. Doctora en educació, mestra de l’escola El Martinet, formadora de mestres i també ha escrit articles en diferents revistes educatives.

    Susana Brieba. Mare de tres fills, mestra i Llicenciada en Belles Arts. Formada en Pedagogia Sistèmica, Educació Viva, Constel·lacions familiars i en el Sistema Ludo corporal.

    Joan Monlleó. Mestre, lingüísta i especialista en Pedagogia Sistèmica. Formació i experiència (5 anys) en el trajecte per a la constitució d’una escola de nova creació. Format en assessorament i acompanyament emocional. Coordinador de la Xarxa de Pedagogia Sistèmica de Catalunya (Xarxa d’Escoles Sistèmiques, Xarxa de Grups de Treball i Xarxa de Grups de Recerca). Formador en Pedagogia Sistèmica a mestres. Coordinador de la formació en Eines sistèmiques per a l’acompanyament individuial en contextos professionals diversos a l’Institut Gestalt.

    Anna Sala i Presas. Mestra d’Educació Infantil i Primària de l’Escola cooperativa El Puig, d’Esparreguera, des del curs 1990-91. Membre del Grup de treball AmbSense&Art i Escola de l’ICE de la UAB i de la Xarxa d’Escoles Sistèmiques.

    Montserrat Ramoneda i Pérez. Mestra d’Educació Infantil de l’Escola cooperativa El Puig, d’Esparreguera, des del curs 2005-2006. Membre de la Xarxa d’Escoles Sistèmiques.

     

    Organizat i dirigit per: